El Penedès és terra de festes i tradicions. Evidentment això es podria dir de qualsevol altra comarca del país, i estirant-ho, de qualsevol indret del món. Però el que volem remarcar és que aquí el folklore és especialment ric i arrelat.
La Festa Major vilafranquina és realment excepcional: amb una cadència que es repeteix inalterable any rere any, compta amb les cercaviles més nodrides del país on participen fins a 20 balls. Qui vulgui copsar amb tota la intensitat la màgia de la festa popular que no es perdi l’entrada de Sant Fèlix el dia 30 d’agost a la nit, i sortirà ja del tot extasiat si aquell mateix dia ha pogut ser testimoni de la diada castellera que li haurà permès viure una de les experiències més apassionants i emotives de la cultura popular.
Aquest model festiu vilafranquí es reprodueix, a l’escala adequada, a tota la comarca, als pobles, agregats i barriades: en qualsevol d’ells no hi trobareu a faltar ni un ball de gegants, ni un correfoc diabòlic i ben sovint hi haurà una jornada castellera. Aquestes elements de la festa, són ben vius i alhora provenen de lluny. El Drac de Vilafranca, junt amb el d’Olot, és el més antic que es conserva a Catalunya. Actualment de dracs i de gegants n’hi ha pràcticament a tots els pobles. També han conegut una gran expansió les colles de diables. Un dels balls més atractius i també molt estès al Penedès és el de Bastons: hi ha deu colles censades a l’Alt Penedès, i al Baix n’hi ha dues de les més antigues, les de l’Arboç i les de Llorenç. En aquesta vila s’hi recuperaren els Falcons el 1942; després es crearen els de Vilafranca que revolucionaren el model i ara n’hi ha també a Puigdàlber i a Sant Sadurní. Ja hem esmentat els castells, un dels més destacats signes identitaris –i alhora integradors– de la cultura catalana. Nascuts a Valls, a la comarca veïna del Camp, foren ràpidament assimilats i estimats pels penedesencs. Actualment a la comarca hi ha les dues colles de Vilafranca: els Castellers, fundats el 1948, i els Xicots, fundats el 1982. La colla degana, anomenada els verds, és una de les capdavanteres del país.
Les fires han estat des de sempre una combinació d’elements comercials i celebracions festives. Les de Sant Sadurní, al setembre, en són una mostra ben clara i inclouen la festa de la Fil•loxera; a l’octubre s’hi celebra la fira del Cavatast, al mateix temps que la Setmana del Cava. A Vilafranca destaquen les fires de Maig de caire general, i la reviscolada fira del Gall el diumenge abans de Nadal. Als Monjos té lloc al maig una fira medieval, i en el marc del nucli antic de Castellet s’hi fa el mercat medieval de tardor. Esmentem finalment el Firamercat de Sant Pere Molanta (juny) i la fira artesana de Torrelles (octubre).
Hi ha d’altres manifestacions festives dignes d’esment, com els aplecs en ermites o llocs significatius que tenen lloc el Dilluns de Pasqua i en d’altres dies. També de marcat origen religiós hi ha els vots de poble, com els d’Olesa o Vilobí i, vinculat a les festes nadalenques, hi ha pessebres vivents, com a les Gunyoles (Avinyonet), salons d’infància, com a Mediona, i arreu cavalcades de Reis: a Castellví baixen del Castellot. Els Tres tombs els podem veure a Sant Quintí i a la Gornal. A Sant Sadurní són molt populars les festes dels barris, per la capvuitada de Corpus. Vinculat a l’activitat agrícola ha anat prenent volada la festa del most, per exemple a Sant Cugat, la Múnia o la Ràpita, i actualment encara en pren més el Carnestoltes, ben gatzarós al Pla, Riudebitlles, Moja, i un llarg etcètera.
Algunes festes són ben singulars, com l’escudella de Santa Llúcia de Gelida o la sopa dels pobres de Sant Pere de Riudebitlles, i encara l’aplec anomenat del pa i l’empenta que té lloc a l’ermita de la Salut de Gelida i a la de la Fontsanta del castell de Subirats. Entre les celebracions d’implantació més recent cal esmentar el Cavajazz de Guardiola de Font-rubí; a la Granada han convertit una antiga llegenda malèvola en la festa de la baixada del ruc del campanar. Algunes tenen caràcter reivindicatiu, com el Correllengua, al setembre, que recorre diverses poblacions, i el Terrazel de Sant Llorenç d’Hortons, a l’agost, una innovadora festa que vol exaltar els valors de la natura i el medi en un clima lúdic i imaginatiu.